7 de des. 2009

FINALS DELS 70: CANÇONS D' AMOR PER A GAFAPASTES




Elvis Costello
This Year's Model
Any: 1978
Discografica:Radar Records







Encara que avui en dia les ulleres de pasta s'han tornat a posar de moda, als anys 70 un britànic ja les portava amb molt d'orgull. Amb una pinta que avui s'atansaria al 'nerd', Elvis Costello va fer un gran homenatge al desamor, a les relacions que no funcionen i al mal d'amors en general. Engeguem doncs el nostre estimat Delorean de les Belles Glòries i anem a petar al mig de l'època punk per parlar d'Elvis Costello i el seu This Year's Model.
Amb The Attractions arriba la resta

Un any abans de This Year's Model, Elvis Costello va llençar My Aim Is True, que sentaria les bases del que seria, probablement, el millor disc de la ja seva dilata trajectòria, del que ara estem parlant. Des del primer moment ens deixa clares les seves intencions, amb el tema que obre el disc, “No Action”, amb les primeres paraules que diu: "I don't wanna kiss you, I don't wanna touch". Poc a poc, Costello i la seva nova banda, The Attractions, passen per l'amor per rajar d'ell. Amb un ritme frenètic, percussions, orgues, i altres instruments, a més de la peculiar manera que te Costello de tocar la guitarra, ens deixen tema a tema, cançó a cançó, situacions que tots hem viscut. No podem passar per alt la increïble “Pump It Up”, un single on els hagi i ritme en estat pur o la cançó lenta per excel•lència d'aquest frenètic àlbum, “(I Don't Wanna Go To) Chelsea”. També cal destacar els ecos de country ultra accelerat i la bateria de “Lipstick Vogue's”, on Costello ataca novament al desamor i, sobretot, a les ex-parelles. Només cal mirar la primera estrofa: "Don't say you love me when it's just a rumour/Don't say a word if there is any doubt./Sometimes I think that love is just a tumour/you've got to cut it out". En definitiva, un àlbum perfecte per escoltar quan t'ha deixat (ara faré la gracieta) el plus one.

Efímera energia

Si amb els seu debut, Costello va avançar el que seria This Year's Model, aquí va gastar bona part de la seva energia. El seu disc següent, Armed Forces, no tenia tanta força com aquest, amb uns The Attractions que van influenciar més al compositor britànic. Tot i això la trilogia inicial és molt gran. Afinals dels 70 Elvis Costello es va passar a la producció de discos, començant pel disc de debut de The Specials. Potser de les seves obres més destacades dels 80 fins ara és Imperial Bedroom, potser l'àlbum més alegre de la seva carrera, encara que tampoc és “Shiny Happy People” dels REM. Això si, bona part de les coses que va deixar caure amb la seva trilogia inicial va servir per influenciar a músics posteriors i deixar clar que el pop-rock també podia ser la hòstia en patinet encara que tinguessis de veí als Sex Pistols amb el Nevermind The Bollocks.