21 de des. 2009

CRÒNICA PRIMAVERA CLUB · DIVENDRES (VIDEO)


El divendres ja començava a notar-se que estàvem de ple al festival. La nostra intenció per a la tercera jornada del festival era estar del primer a l'últim concert conscients, escoltant i veient el màxim de concerts possibles, però en les millors condicions, res d'entrar a mig concert i quedar-se al final de la sala.
No ho varem aconseguir, però varem veure a LA JR., DEER TICK, MARISSA NADLER, CHIQUITA Y CHATARRA i TED LEO AND THE PHARMACISTS.

A primera hora estàvem al primer concert, La Jr. a monasterio. No érem molts, i la veritat és que el cos demanava una migdiada de les bones, però amb un cafè varem descobrir a una banda de free jazz amb ganes d'experimentar una mica. S'apropaven a músiques de banda sonora, musiques minimalistes amb predominàncies de silencis i notes atenuades, però tant podies sentir l'estàtica com la banda a full amb algo que per a un primerís com jo, li costaria identificar entre tema o jam. Bona sorpresa per despertar.

Allà mateix ens varem quedar a l'espera de Deer Tick. El primer a sorprendre'ns va ser la seva entrada (venia sol): arriba com un espectador qualsevol, s'enfila a la tarima (sí, a monasterio no hi ha escenari, allò és una tarima), deixa la seva motxilla per allà tirada i es treu la samarreta per posar-se'n una d'imperi, acte seguit es treu les sabates, els pantalons, i en calçotets, agafa la guitarra, es gira cap el micròfon, cap el públic i es presenta. La banda li ha donat planton, així que per compensar-ho tocarà en roba interior.

Marissa Nadler, per la seva part ens va deixar bocabadats, se'ns va aturar el temps, ben bé no sé que va pasar, recordo que seguiem allà quan dues noies pujaven a l'escenari.
A sidecar ens van sorprendre, tot i que anàvem sobre avís, les dues de Chiquita y Chatarra. Punk y garage y molta mala hòstia, rednecks de Gijón. El millor concert del dia després del bo de'n Ted.

En Ted Leo, junt als seus The Pharmacists, varen bordar el concert que varen fer al Jamboree. Una olla a pressió de mitja entrada on va demostrar perquè és dels grans.

Més tard ja varem venir les complicacions i no varem saber trobar un altre concert que es mereixés ser cronificat, així que us deixo amb el vídeo.