Amb el dijous, la cosa es va posar sèria. És quan vam descobrir que significava exactament aquesta nova formula de Primavera Club. Els dos primers concerts els varem haver de veure des de la llunyania. També varem descobrir que significava allò de "Aforament Complet". Tot i això, un bon inici i bons concerts.
Ben aviat estàvem a la Sala Monasterio per veure a Me And the bees, qui ja ens van agradar al Sant Feliu Fest o al Festigàbal, però aquest cop el grup de l'Esther & Co venien molt ben acompanyades i amb la, sobretot, recent incorporació de'n Carlotto (Half Foot Outside, Standstill) a les files del grup. Molt bon concert tot i no haver vist quasi res. A fora hi havia, segurament el cartell de "Complet".
A Furguson, tres quarts del mateix, arribar i quedar-se al fons de Sidecar intuint més que veient. També provinents del Sant Feliu Fest, el directe no va ser del tot esplèndid. Molt i molt bo, però no esplèndid. Això sí, espereu-vos que apunten alt.
En creuar la sala hi havia Za i la Jamboree en un estat acceptable, però no per casualitat. Amb dos concerts va ser més que suficient per entendre que o s'hi anava aviat o un es quedava a la porta tot contemplant el cartell d'aforament complet, o com a molt, podent entrar però quedant-se al final de la sala, o just darrera una columna, etc.
Lo de Za no té nom, és una aposta segura. Varen començar amb el "Buggamaistah" (com bé vam intuir), però aquest com van sorprendre amb l'entrada del guitarra, que va ser des de darrera de la sala fins pujar a l'escenari tot reptant i fent saltirons amb un plat a cada mà.
I això: impressionants, com sempre.
Allà mateix ens vam quedar a esperar i agafar lloc per Zs. Els de Brooklyn varen fer un concert de només dos temes, un de vint minuts i un altra d'un quart d'hora. I Déu ni do. Força gent va abandonar la sala a mig concert i és que la seva aposta és arriscada amb ganes. Aquí si que millor mireu el vídeo i imagineu-vos el concert.
Ben aviat estàvem a la Sala Monasterio per veure a Me And the bees, qui ja ens van agradar al Sant Feliu Fest o al Festigàbal, però aquest cop el grup de l'Esther & Co venien molt ben acompanyades i amb la, sobretot, recent incorporació de'n Carlotto (Half Foot Outside, Standstill) a les files del grup. Molt bon concert tot i no haver vist quasi res. A fora hi havia, segurament el cartell de "Complet".
A Furguson, tres quarts del mateix, arribar i quedar-se al fons de Sidecar intuint més que veient. També provinents del Sant Feliu Fest, el directe no va ser del tot esplèndid. Molt i molt bo, però no esplèndid. Això sí, espereu-vos que apunten alt.
En creuar la sala hi havia Za i la Jamboree en un estat acceptable, però no per casualitat. Amb dos concerts va ser més que suficient per entendre que o s'hi anava aviat o un es quedava a la porta tot contemplant el cartell d'aforament complet, o com a molt, podent entrar però quedant-se al final de la sala, o just darrera una columna, etc.
Lo de Za no té nom, és una aposta segura. Varen començar amb el "Buggamaistah" (com bé vam intuir), però aquest com van sorprendre amb l'entrada del guitarra, que va ser des de darrera de la sala fins pujar a l'escenari tot reptant i fent saltirons amb un plat a cada mà.
I això: impressionants, com sempre.
Allà mateix ens vam quedar a esperar i agafar lloc per Zs. Els de Brooklyn varen fer un concert de només dos temes, un de vint minuts i un altra d'un quart d'hora. I Déu ni do. Força gent va abandonar la sala a mig concert i és que la seva aposta és arriscada amb ganes. Aquí si que millor mireu el vídeo i imagineu-vos el concert.
Aquest matí s'ha celebrat la tradicionalíssima roda de premsa del Primavera Sound. Aquell esdeveniment que definitivament marca l'inici del festival ja que coneixem el gruix de noms que formaran la majoria del cartell. A banda de diverses novetats logístiques com l'abandonament definitiu de l'escenari del Poble Espanyol, que l'any passat va quedar petit, i la bona notícia de l'entrada d'un escenari a l'Arc del Triomf gratuït per dimecres i diumenge anem a repassar les bandes.
Un dels temes més comentats d'aquests últims dos dies és el de que 
El passat mes de novembre Amniòtic records, el segell indie que dirigeix en Pau Vallvé, va recollir tots els artistes que editen sota el seu nom en una nit a l'Heliogàbal. La trobada era l'excusa perfecte per trobar-se tots plegats i tocar unes quantes cançons entre tots. Però aprofitant l'esdeveniment van voler presentar el nou artista d'aquesta petita discogràfica. El secret es va mantenir fins aquella nit, quan va sortir Ferran Palau a tocar acompanyat de la seva guitarra. Un dels dos vocalistes d'Anímic ja està ultimant els detalls del que serà el seu primer disc en solitari fora d'aquesta família d'amics que és la banda de Collbató.
Ja tenim aquí el tret de sortida de la novena edició del 
Encara que ho pugui semblar, no estem en contra ni de Sopa de Cabra, ni volem fer cap referència al còmic de Mafalda, ni és cap expressió hype que mola. La llei SOPA (que prové de l'acrònim Stop Online Piracy Act) pretén bàsicament controlar el contingut d'Internet i poder actuar en contra dels suposats pirates de manera fulminant i, a priori, desproporcionada, tal i com va fer ahir amb el gegant de les descàrregues Megaupload. Si vols saber una mica més, nosaltres et convidem a indignar-te amb nosaltres i llegir-ho després de l'hipersalt.
Radar 2012 és una nova aposta de l'Espai Caja Madird per apropar-no la avantguarda de la música independent de Barcelona. És tant sols una mostra de sis grups però posa de manifest que existeix i és de qualitat. No es tracta d'electrònica o músiques experimentals (encara que n'hi ha) si no de música popular alternativa que, sovint, per desconeixença triga a arrelar.
No és vendre, és difondre. I tenen raó, i ho porten endavant fins a les seves últimes conseqüències, m'atreveixo a afegir sense dubtar un segon. Perquè At Versaris difonen moltes coses, entre elles una imprescindible crítica social, és clar, però la seva feina va més enllà i és que ells han estat els precursors dels primers discos rap fets en català a tenir en compte. I això a ells els posarà vermells, però el seu nom el trobarem irremeiablement escrit als llibres de les història musicals d'aquest país
Indiescabreados van aparèixer a twitter uns dies abans del Primavera Sound de l'any passat i en pocs mesos s'han convertit en un dels indiscutibles fenòmens d'aquesta xarxa social. Ataquen sense pietat a gairebé tothom, s'ho mereixin o no, i han aconseguit que paraules com "fetén" o "casual" ja formin part del nostre vocabulari diari. Els seus 30 minuts d'spotify contenen cançons dels seus adorats The Horrors o l'inevitable Miles Kane
0 comentaris:
Publica un comentari