24 de nov. 2009

UN GOL VAL MÉS QUE MIL IMATGES


La publicitat subliminal s’ha utilitzat històricament amb objectius ben variats i si de manera explícita l’ètica (l’objectivitat ja ni es planteja) al món de la comunicació és infinitament obviada, imagineu-vos les possibilitats d’opinió que ofereixen la discreció d’una foto, el fotograma d’ una pel·lícula o el frame d’un banner a internet.

Ens podem trobar exemples d' incendis a Grècia que fan misterioses aparicions als mítings del PSOE, banderes anticonstitucionals del Frente Atlético que es colen a les intervencions de Mariano Rajoy, logos de Coca-Cola amagats entre els canvis d’ escena d’ una pel·lícula o, i aquest es un dels exemples més descarat però també el de més qualitat, genials muntatges en directe com els que es feien a les entrevistes de La nit al dia de TV3 (Déu, com trobo a faltar aquest programa), però bé, no només al món audiovisual troben exemples d’aquest tipus. Els diaris estan farcits de fotografies amb opinió i no només a les editorials, per tant, els periodistes gràfics informen o es posicionen? Si suposem que no és ell (el fotògraf) qui tria la foto publicada, podem anar més enllà i dir, és també un complot del periodista? Del diari? O es el maquetador, aquell oblidat, qui intentar colar a criteri propi l’ imatge en qüestió?



L’exemple superior va aparèixer a La Vanguardia el passat divendres, a una setmana del derbi. Si us fixeu en un dels punts visuals de més importància compositivament parlant (la part superior de la dreta o el també anomenat primer quadrant) veureu allò realment inquietant de l’anunci. Que no us confongui el fons vermell de la gorra, el que trobem allà és un escut del Reial Madrid. Si es segueix un ordre de lectura normal (valgui la redundància a aquesta plana) es ve de llegir la frase següent “Un país a la deriva”. Divertit, no? Ja amb una visió més general de la composició, podem veure també que el somalí retratat, que suposem no es tracta d’ un possible fitxatge invernal del club de Chamartín, porta una corretja al cos, però no veiem la metralleta, tot i això, la intuïm. Deu estar tapada pel destacat taronja del magazine dominical (la funció real de la pàgina és anunciar un reportatge sobre pirates somalis a la publicació). Hi ha hagut doncs la decisió de no pujar la foto i mostrar l’escut en comptes de l’arma. Per què? La resposta que em trobat és ben simple, l’escut fa més por.

Sempre havia sospitat que els colors del Grup Godó eren els blanc-i-blaus, però abans d’ un derbi i mirant els resultats de lliga de la passada jornada, m'aventuraria a dir que el clar objectiu de l'anunci és començar a instaurar el concepte del "canguelo" a l’altre equip de la Ciutat Comptal (ens referim a l’únic dels dos que alguna vegada a la seva història ha jugat la Champions League), així que encara podem agrair que la cara de l’africà no s’ assembli massa a la del nostre estimat camerunès (i també ex-espanyolista) Samuel Eto’o. El tema, ens inquieta.