9 de nov. 2009

Truita de tripis recepta del 66: The Pshychedelic Sounds Of The 13th Floor Elevators


The 13th Floor Elevators
The Psychedelic Sounds Of The 13th Floor Elevators

Any: 1966
Discografica: Intenational Artists


Fem marxa enrere en el temps per visitar una Bella Glòria d'una època diferent a l'actual, molt diferent. Durant la segona meitat dels anys 60 del segle passat als Estats Units ja s'havien començat a estendre les drogues, la Guerra del Vietnam feia arribar fèretres de soldats i Kennedy havia mort, i amb ell part del somni americà. Sota aquest món va veure la llum l'any 1966 el que per molts està considerat el primer àlbum d'àcid-rock. The Psychedelic Sounds Of The 13th Floor Elevators, de The 13th Floor Elevators. El perquè del nom del grup si més no es ben curiós. Als Estats Units hi ha molts gratacels que no tenen la planta 13, digues-li supersticiosos, i els 13th van pensar que la seva música et podia portar realment allà, a un lloc inexistent. No cal dir que el títol del disc ve de la gran quantitat de psicotròpics que ingerien els seus membres.

I arriba l'àcid-rock
Aquesta banda d'Austin, Texas, va fer sense cap tipus de dubte, una obra mestra en 11 pistes. El disc comença amb un tema fonamental i que va suposar la posada al mapa del grup:, 'You're Gonna Miss Me' (que molts reconeixereu per obrir la pel•lícula Alta Fidelidad), que va aribar al número 55 del Billboard nord-americà. Lletres que deixen veure una reivindicació dels al•lucinògens i una música resultant d'una gran barreja de garage rock i R&B. A més del tema ja mencionat, tenim composicions que s'atancen als clàssics del rock, com ara 'Tried to Hide' i altres com 'Fire Engine' o 'Roller Coaster' que són més foscos. Totes elles brillants on sobresurten les guitarres i la percussió, a més de diferents efectes de so que posa Tommy Hall amb el jug elèctric (qui hauria de dir que una ampolla pot ser un instrument!), encarregats de donar-li el toc psicodèlic a les composicions. La veu de Roky Erickson posa el punt de bogeria al conjunt, com si fos un home llop cridant a la lluna i que per moments fa que semblin precursos dels Led Zeppelin. A més, s'han de destacar els cors, que ajuden a crear una atmòsfera similar a la dels Beach Boys, encara que sense entrar tant al pop vocal. Es podria dir que són com uns Rolling molt passats de voltes amb les drogues, però molt molt passats.

Després de la festa, la ressaca
The 13th Floor Elevators van viure una vida intensa, però la seva flama es va apagar amb la mateixa rapidesa que vivien els seus components. Van ajuntar-se al 1965 i al 1969 es van separar, deixant rere seu quatre LP's i un bon grapat de cançons. De fet, al darrer disc dels 13th,Bull of the Woods, Erickson només canta a 3 cançons, ja que va ser arrestat per possessió de marihuana i, per evitar la garjola, es va fer declarar mentalment incapacitat (al judici va dir que era un extraterrestre!) i va passar 3 anys tancat a una institució psiquiàtrica. Després de sortir, Erickson va intentar reunir al grup, però no ho va aconseguir i va seguir una desigual carrera amb solitari, combinant grans discos amb obres menors. El guitarra Stacy Sunderland primer va ser adicte a l'heroina i va acabar a la presó per possessió de drogues. Finalment, va morir accidentalment a mans de la seva dona l'any 1978. Per la seva banda, l'altre membre fonamental del grup, Tommy Hall, viu a San Francisco i s'ha fet creient de la cienciologia. El llegat del grup però, continua encara vigent, així com la seva influència. Per exemple, els Primal Scream van versionar el seu tema 'Slip Inside This House' al fonamental Screamadelica.

1 comentari:

Edu ha dit...

Gran Disc! Tot i que hi ha un só omnipresent que toca una mica la pera tota l'estona.. es el lado oscuro de la psicodélia!