27 de nov. 2009

TEMPS DE REMEMBER


Diuen que tot torna i que els clàssics sempre seran moderns. A la tele tot sovint es prenen molt seriosament aquestes dues premisses i, la veritat, no entenem ben bé perquè. El fet que alguna cosa (diga-li cosa, programa, fenomen, energia) hagi donat resultat en un moment donat no és cap garantia de que ho torni a fer més endavant. Que li expliquin a los Hombres G.

Abans d’encetar els remembers, però, comencem amb Pekín Express. La setmana passada ens vam deixar de comentar l’aparició de Alazne i Meritxell, ‘La Madre y la Hija’, a El Hormiguero, aquell programa on el més important són les abdominals del seu presentador. Doncs bé, aquestes dues participants del mític reality es van passar pel programa de Pablo Motos i la veritat, van estar bastant normaletes totes dues. Res de plorar, res de cridar, tot van ser riures i massatges. En fi, sembla mentida com una mare protectora i una filla malcarada han aconseguit provocar tants sentiments contraposats i alhora aixecar tantes audiències.

La setmana passada va ser 20-N, una d’aquelles dates amb inicial que als mitjans els agrada commemorar, suposem que per això que ara dèiem dels sentiments contraposats. Penseu que després de 34 anys ja no es pot dir res més de la mort de Franco? Ja! Aneu molt, però que molt equivocats. Antena 3 va decidir que es podia exprimir encara més la història del feixista i es va disposar a fer una telemovie sobre els darrers dies del dictador. Manuel Alexandre encarnava a un Franco sorprenentment viril i sense la seva veu de pito característica, quasi entranyable podríem dir, un Avi Macià de la repressió, vaja. L’argument, no cal que us l’expliqui, ja el sabeu, mort de Franco, pas de la dictadura a la democràcia i la importància del paper del Rei en tot plegat. Vaja, la telemovie aquesta vindria a ser la justificació de perquè li paguem al Rei i tota la seva família una modesta pensió vitalícia i hereditària.

Seguim amb la tercera perla de la setmana, Buscant La Trinca a TV3. La mecànica d’aquest programa és força senzilla: els tres components de grup còmic La Trinca obliden les rancúnies del passat i s’ajunten per buscar tres dobles d’ells mateixos amb l’ojectiu de gravar una pel·lícula, tot això amenitzat i presentat per Beth Rodergas (que s’ha enfosquit el cabell i ara ja no sembla Belén Esteban) i Pep Plaza (que aviat tindrà un canal 24h a TV3). Com que tots els candidats són homes (l'imatge d’un trinco transvestit és realment diabòlica), el jurat són tres dones: la Lloll, Imma Sust i Carme Conesa. Apa, doncs poseu tot això en una coctelera, sacsejeu bé i aneu-ho servint durant més d’una hora. El resultat és una mena de Tienes Talento en el millor dels casos i en el pitjor un càsting d’OT, això sí, amb tot els candidats canten cançons de La Trinca i ho fan, per regla general, bastant malament. A alguns membres de GN ens va semblar una peli de terror tot plegat. Malgrat que, segons diuen, la idea del programa ve del director de cine Joaquim Oristrell, ja fa temps que als passadissos de TV3 s’olora una manca d’idees. Els trincos Toni Cruz i Josep Maria Mainat, propietaris de Gestmusic (la productora de tots els programes citats en aquest paràgraf) pel que sembla han tingut l’olfacte en plena forma i cap escrúpol en sortir a la tele juntament amb el tercer trinco, amb qui estaven històricament barallats. Ja se sap, pagant Sant Pere canta.