10 de nov. 2009

A PROPÒSIT DELS PREUS

Photobucket

Si dins de la cadena de muntatge de la publicitat, el dissenyador gràfic s'encarrega (com ben bé tots els altres operaris del sector) de maquillar, embolicar i fer més maco el paquet que et compraràs, podem preguntar-nos doncs, si la seva funció social és a) fer més atractiu allò que acabaràs consumint igualment o b) fer-te empassar un producte que no necessites. En aquesta secció, per respecte al gremi obviarem aquesta segona possibilitat.

Afirmarem que existeix un consumisme necessari intrínsec al sistema i així doncs, la necessitat de destacar i donar valor al teu producte envers la competència. Això sí, sempre s'ha de tenir en compte un altre factor: el preu. Pot alterar el dissenyador gràfic també aquest punt?

Òbviament que sí, però com? La primera manera que em ve al cap, és apujant els seus honoraris. Igual que els altres membres de la cadena de muntatge, hi ha un tant per cent del sou del grafista que paguem els consumidors, ho fem també de l'operari de màquines que empaqueta els caramels, del mosso del magatzem i dels encarregats dels estudis de màrketing (habitualment sobrevalorats e inútils). Lamentablement la prostitució és legal i al sector està en auge, motiu pel qual l'impacte dels honoraris dels dissenyadors al preu final és cada cop menys perceptible. Ens queda per tant, només la intervenció des de la puresa del grafista vocacional: la manera d'escriure els números, el tamany i els colorets al preu. No és igual 1,99€ que un 1 €, és aquí, als cèntims, on tots els distorssionadors de la realitat confabulen per enganyar al pobre usuari final. Des del cap pensant que posa impossible el canvi a la dependenta posant el preu a 1,99 enlloc de a 2, fins al dissenyador del cartellet de la cistelleta de les calces, molts cops fet també per la pròpia dependenta pluriempleada i forçada a l' intrusió laboral, especialment en temps de rebaixes. És per això que el dissenyador ofès surt en defensa de l'àvia consumista i miop, presentant un codi ètic de descripció del preu de producte seguint una senzillíssim joc de relacions proporcionals. On, si el número de l'euro es X i els dècims de cèntim són Y, el tamany d' Y serà igual a el Y% d' X, tal i com ho podem veure als següents exemples.

Photobucket

Els més fetitxistes poden optar també per afegir la mateixa formula a la quantitat de tinta de Y.
Photobucket

Per motius de llegibilitat optaríem per utilitzar la primera opció. En el cas d’usar la segona caldria disminuir la tinta però no el tamany del número.
Som conscients però de la impossibilitat logística d'establir aquest codi com a sistema universal de presentació del preus als comerços, per aquesta raó el dissenyador ofès recomana per conseqüència tornar a utilitzar la pesseta.