5 de nov. 2009

Presentació i Afers Exteriors


A Gent Normal mirem la televisió i ens agrada fer-ho. Actualment la tele està desprestigiada i la veritat és que alguns dels que hi treballen s’han guanyat a pols aquest desprestigi. Ara bé, a nosaltres no ens agrada conformar-nos amb el recurs fàcil de dir que no hi fan res o fins i tot que només s’hi poden veure ‘porqueries’. Us demostrarem que això no és ni de bon tros cert. A Gent Normal no ens creiem afirmacions del tipus ‘jo no miro mai la tele’ o ‘jo no tinc tele a casa i sóc feliç’. Qui ho digui és que no sap el que s’està perdent. A la tele s’hi fan coses molt interessants, coses normals i coses molt lamentables. Hi ha de tot, com a tot arreu, i absolutament tot es pot mirar amb uns altres ulls.

A Gent Normal veiem televisió de tot tipus, quedeu avisats. Però com és el primer dia d’aquesta secció començarem amb un programa light i deixarem el heavy metal per més endavant.

A aquestes alçades de la pel•lícula i després de cinc temporades no caldrà que us expliquem gaire de què va Afers Exteriors. A grans trets podem dir que és un programa que es dedica a buscar catalans arreu del món, un format que a primer cop d’ull pot semblar un força eficaç, però en el fons és difícil d’acotar. Res més lluny de la realitat: hi ha hagut programes que ho han intentat com el Dutty Free de Xavier Sardà i han fracassat. D’altres, com Españoles por el Mundo (aquest amb diners públics) o Callejeros Viajeros segueixen en antena, però no s’acosten ni a l’ombra d’Afers Exteriors. Bàsicament perquè aporten sobre el lloc visitat poc més del que ho faria una guia de viatges i a sobre ho gravem malament.

Afers Exteriors
resisteix perquè no és només un programa de cerca de catalans, és també un programa de viatges, de gastronomia, de paisatges, de música, de cultura i de política. És tot això vist des d’un punt de vista sempre irònic, incorformista i totalment personal de Miquel Calçada, que per alguna cosa és ell qui el proposa I el dirigeix.

L’altre dia Jordi Basté deia a El món a Rac1 que hauria de ser obligat veure cada dijous al vespre Afers Exteriors, perquè ens ensenya una Catalunya de colors i no gris com la que últimamentestem patint. Raó no li falta.