7 de nov. 2009

Picasso i l'art eròtic japonès


Només existien un parell de cites i una nota a peu de pàgina en l'àmplia bibliografia sobre Pablo Picasso que féssin referència a la col·lecció d'estampes japoneses que tenia el pintor, però aquest va ser el punt de partida perquè els reponsables del Museu Picasso comencéssin una recerca que ara culmina amb l'exposició "Imatges Secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa".

El resultat d'aquesta investigació és una mostra que evidencia la influència de les estampes eròtiques japoneses del segle XIX en l'obra de temàtica sexual del pintor malagueny.

Al Museu Picasso hi podeu trobar un centenar de peces, d'entre les que destaquen les dinou estampes japoneses dels segles XVII-XIX de la col·lecció privada de Picasso, que es mostren per primera vegada al públic. A més, s'estableix un diàleg entre aquestes estampes i el gravat eròtic de Picasso, en els dos períodes de la seva trajectòria en què l'erotisme i la sensualitat van ser més presents, al principi del segle XX (1900-1908) i al final de la seva vida (1964-1972).

També s'exhibeix per primera vegada el dibuix Dona i pop, que s'inspira en la llegenda de Taishokan, una bussejadora que tenia relacions sexuals amb animals marins.

Se sap que en un moment de la seva vida Picasso va afirmar que no estava interessat en l'art japonès, però el pintor canviava sovint d'idea. La recerca realitzada ha demostrat que posseïa una estampa japonesa al 1911 i que mai es va desprendre de la seva col·lecció, que contenia uns 60 exemplars dels moments més àlgids d'aquesta disciplina.

Tal i com passa en les estampes, Picasso no dubta en mostrar els cossos nus en tot el seu esplendor i dibuixa escenes de sexe explícit. És el cas de la sèrie de gravats Rafael i La Fornarina, on introdueix el personatge del voyeur.

3 comentaris:

Muntsa ha dit...

Hauríem d'anar comentant, per veure com funciona el tema...

Muntsa ha dit...

això és una altra prova

Lluís Huedo ha dit...

i això una altra pobre