27 de nov. 2009

MUSE AL PALAU SANT JORDI (24-11-2009)

Muse són grans. Paraula de fan, sí, però els fets em donen la raó. I perquè ni un boicotejador canvi de data, ni no poder aconseguir omplir el Sant Jordi (propòsit només a l'abast dels més grans però, sobretot, en cap de setmana) ni l'haver de competir amb un partidàs televisat de la Champions on el Barça s'ho jugava tot davant l'Inter són obstacles pel trio liderat per un Matt Bellamy que, una vegada més, va estar a l'alçada de les circumstàncies.


Tot i que els Muse estan intentant evolucionar musicalment parlant, el concert del Sant Jordi va deixar clar que el seus espectacles en directe segueixen l'excel·lent línia que pocs grups avui en dia poden oferir: un 'show' èpic, una posada en escena brutal i un directe fidel al que podem sentir a qualsevol dels seus cinc discs.

L'espectacle musical va començar amb uns Biffy Clyro que van saber escalfar bé als seguidors que estaven a peu de pista amb els seus ritmes enèrgics amb els que volien tornar a demostrar que no només són una banda telonera de grups grans. Ho van demostrar amb tot el seu repertori de singles dels seus també cinc discs i van fer descobrir a molta gent que encara no els coneixia que estaven davant d'un grup que cada vegada es va fent més gran i més popular.

L'interludi d'aproximadament 45 minuts entre grup i grup va coincidir (no crec que intencionadament) amb la primera part del Barça-Inter i als GN ens va fer molta gràcia que se celebréssin en directe els dos gols marcats.

I una vegada el 'show' va començar, ja no es va aturar fins que van sortir de l'escenari abans del seu primer i únic bis del concert. Cal a dir que el Sant Jordi semblava bastant més buit que el que es podia esperar d'un concert en el que es van esgotar les entrades en pocs dies quan es feia a Badalona, però en part l'organització del concert no va encertar aquí, ja que hi havia molta gent que va comprar les entrades per la segona i tercera graderia (des d'on dubto que veiéssin res) i que volien baixar veient que la pista estava mig buida (o mig plena) però no van poder fer-ho.

El concert va començar amb el seu primer i, pel meu parer, millor single del seu últim àlbum: Uprising. I molt fidels a la seva excèntrica fórmula de fer les coses, durant la tornada de la cançó aquesta es podia llegir a mode de 'karaoke' a les espectaculars pantalles gegants en forma de tres columnes que composaven l'escenari. Els temes més celebrats pels fans no van ser cap del seu últim i més arriscat treball, però al GN entenem que això és degut a que és més complex d'entendre (musicalment parlant) que els altres discs, molt més directes. I els Muse ho saben això, i és per aquest motiu pel qual ja el seu tercer tema de la nit va ser New Born, seguit de Map Of The Problematique i de Supermassive Black Hole.

A més, després d'uns quants temes més, Dominic i Chris, bateria i baixista, ens van delectar amb un solo de 'drum&bass' totalment inèdit. Van continuar amb el piano tocant Feeling Good i United States of Eurasia. I després d'un parell de temes més del seu The Resistance, va arribar el principi de l'últim bloc del seu concert: Starlight i un dels seus millors temes i que més va fer vibrar i ballar al públic del Sant Jordi, Plug in Baby. Per acabar aquest últim bloc i, abans de marxar per primera vegada de l'escenari, Time is Running Out i Unnatural Selection van deixar a la gent amb ganes de més. Ja als bisos van sonar Exogenesis, la primera part de la seva arriscada i polèmica simfonia, Stockholm Syndrome i, la segona cançó que més goles va aconseguir envermellir: Knights of Cydonia amb la que es tancava definitivament l'espectacular concert.

Dues hores i escaig d'una música en directe que va sorprendre gratament a molts que encara no els havien vist i que va confirmar als seus fans que encara tindrem Muse per molt de temps. Com a únic punt negatiu podríem dir que no van estar tan propers a la gent com en altres concerts, ja sigui degut a la decepció de no omplir el Sant Jordi o al canvi de data per motius aliens al grup. Però va quedar clar que Muse són grans i al Sant Jordi ho van demostrar.

Anècdotes normals:

1.- El Chris (baixista) portava un bigoti contra el càncer de próstata.
2.- El Matt es va enfadar a Undisclosed Desires ja que la seva guitarra-piano no funcionava bé.
3.- En Dom (bateria) va dir al final del concert alguna cosa semblant a: "See you next summer/year!"

La crònica és de Christian.

3 comentaris:

mir* ha dit...

tot un concertàs, fins i tot per als no tan fans! :)

jarins. ha dit...

espectacular!

jo no els havia pogut veure mai en directe, tot i que m'encanten des de fa mooolt.

vaig arribar abans de les 19h al st jordi com a bona fan i vaig sortir-ne com a incondicional.

Míriam Gómez ha dit...

Molt gran Christian! :)
hi estic d'acord, només remarcar que va ser una llàstima que els Buffy només 30 min :(
però si, va ser GRAN!