24 de nov. 2009

L'OPORTUNISTA: CANVIA LA BANDA SONORA DEL TEU NADAL

Photobucket
Avui per començar amb les oportunitats us proposo que canviem la banda sonora al Nadal i fer-ho és ben fàcil. No t'has cansat ja de la clàssiques nadales de sempre? No preferiries escoltar el nou cd Cançons de Nadal fet per El Petit de Cal Eril i Anímic? Doncs això és possible gràcies a Bankrobber i Gent Normal, ja que sortegem 5 cd's. Per aconseguir-ne un, tan sols has de ser original o molt sincer, deixar el teu e-mail i comentar-nos en aquesta entrada contestant a la pregunta:

Quin és el pitjor regal que t'han fet mai per nadal?


Envia un mail a som@gentnormal.cat
O si ho preferiu també ho podeu escriure al mur del nostre facebook.

Ara aprofitaré per presentar-me: Hola! Permeteu-me que em presenti: sóc l'oportunista.

Oportunista per què? el meu nom ve de 'oportunitat' que segons el diccionari significa "bona o millorada ocasió; que té qualitat d'oportú".

Doncs això, bàsicament em dedico a buscar promocions i ofertes i altres 'oportunitats' per tal d'anar per la cara, guanyar premis o regals o fins i tot anar per la vida al mínim preu garantit, com presumeixen moltes grans superfícies. Aquesta ha estat la meva primera aportació, però en tindrem més i ben aviat!

Arreveure!

6 comentaris:

Ricard ha dit...

un cd de bryan adams. terrible.
sort amb la història aquesta!
ricardpr@gmail.com

dianayr ha dit...

el mejor regalo que me han hecho para navidad es trabajarla toda ella!
sin librarme!

dianayr@gmail.com
enhorabuena a todos por el buen comienzo!

Míriam Gómez ha dit...

Sé que jo no puc participar però vull fer públic que el pitjor regal que m'han fet mai va ser un disc recopilatori de boleros d'una tal Tamara, no la de 'No cambié', sinó l'altra. El curiós del cas és que en el moment d'obrir el cd jo duia una samarreta de RANCID!xD per fer una foto...
el cd se'l va quedar ma mare.

Martina ha dit...

El pitjor regal va venir disfressat del millor regal... Tenia 15 anys i aspiracions a rocknroll star. Aquell nadal va caure una guitarra eléctrica amb un ampli i un pedal de distorsió de color morat (i quin pedal...), era el millor regal que m'havien fet mai (gairebé van aconseguir que oblidés aquella màquina de fer cotó de sucre que vaig posar a la carta dels reisnosónelspares cada any dels 4 als 10 aprox. i que no va arribar mai, encara arrosego el trauma, no puc acostarme a 100 metres d'una fira), però aquella guitarra, amb els anys, s'ha materialitzat en frustració, cada vegada que la miro, allà al racó, darrera la porta, em recorda el que mai he arribat a ser, de fet, no sé tocar ni un sibemol (existeix?) ella és la que em recorda com em costa la constància i com m'he conformat amb el que se m'ha creuat davant. MMmm, potser més que escriure aquí hauria d'anar al psicoanalista, merda, el que ha donat de sí una pregunta tan inofensiva...
Bé, salutacions a tota la gent normal.

Silvia ha dit...

el pitjor me'l va fer ma mare, un set de colònia, crema hidratant i gel...d'home. I sospito que comprat a la gasolinera del davant...
Bé, també me tieta es va lluïr un any quan em va portar tota emocionada un barret d'aquells de rus, de peluix i amb cua....deu meu...jajajjajaja
Silvia
silviaparera@hotmail.com

Helena ha dit...

buf...per desgràcia me'n venen bastants al cap i damunt sempre són de la mateixa persona :S
- Un plat de ceràmica amb el meu nom mal escrit ( sense la H )
- Unes arracades a conjunt amb un anell que semblaven olives verdes
- ...

Helena