27 de nov. 2009

THE LIMITS OF CONTROL

THE LIMITS OF CONTROL
Director: Jim Jarmusch
Any: 2009
Distribuidora: Universal Pictures
Vostè no parla espanyol, veritat? No se si Jim Jarmusch parla en castellà o no, però el que si està clar, és que té una concepció diferent del cine, així com una sensibilitat i una capacitat creativa meravellosa. En la seva última pel·lícula dona una càtedra d'estètica visual i de minimalisme. Poesia en moviment.

Jarmusch té la facilitat pràctica de fer grans films. Amb poc diàleg, música excel·lent (gran col·laboració amb Boris) i una fotografia brutal, a The Limits of Control ho torna a demostrar. Construeix una història hermèticament lineal i cíclica, però que alhora té un encant hipnòtic i fascinant, això és fruit del que aconsegueix transmetre amb la poesia narrativa visual, reforçada amb els diàlegs (monòlegs) que intercala. Plasma la bellesa de lo quotidià, de les petites coses, amb una delicadesa distant.

En aquesta especie de road movie per l'estat espanyol (Madrid, Sevilla i Almeria) trobem a l'home solitari (Isaach De Bankolé, un dels grans actors del cine francés actual) en una gimcana de cafès amb lo bo i millor de la interpretació internacional (Alex Descas, Jean-Francois Stevenin, Luis Tosar, Paz De La Huerta, Tilda Swinton. Youki Kudoh, John Hurt, Gael Garcia Bernal, Hiam Abbass i el mestre Bill Murray), on cada company de taula, en un rictus meticulós, departirà amb el solitari sobre la música, ciència, cine,... guiant-lo cap al seu objectiu.

Sense fugir dels tòpics que es tenen de la península ibèrica, Jarmusch ens ensenya un retrat de Madrid proper, res de zona alta, restaurants cars o falsa bohèmia i burgesia cultural (va per Roures, Vicky, Cristina y Woody), així com a Sevilla pica més d'estereotip, tampoc s'allunya de la realitat (com les falles que apareixen a Misión Imposible 2, ben documentats John Woo). Una demostració de que no fa falta reinventar-se una gran ciutat ensenyant gratacels i opulència per fer més bonic l'emboltori de la pel·lícula.

Ara bé, no tot és perfecte a la vida, The limits of Control requereix d'un gran esforç per no desconnectar. L'absència de diàlegs durant gran part de la pel·lícula, aquells segons de més en cada pla i la repetitivitat dels esdeveniments aconsegueixen crear una sensació de frustració, fruit de la mala educació audiovisual que patim, que obliga a plantejar-se si la trama és real o és tot un somni (recurs bastant fluix i massa explotat). No és un metratge especialment llarg, però se'n torna per la monotonia de la trama.

Jim Jarmusch, el fill pròdig del cine independent americà, torna a flirtejar amb el metacine en una pel·lícula plena de bones intencions, amb una idea molt romàntica bategant contínuament a cada pla, una oda estètica a toc de diapasó.

Genere: Drama/Thriller
Nacionalitat: Estats Units
Any: 2009
Duració: 116 min
Director: Jim Jarmusch
Guió: Jim Jarmusch
Actors: Isaach De Bankolé, Alex Descas, Jean-Francois Stevenin,
Luis Tosar, Paz De La Huerta, Tilda Swinton, Youki Kudoh,
John Hurt, Gael Garcia Berna, Hiam Abbass, Bill Murray

Enllaços d'interès:
Web oficial
Fitxa completa