16 de nov. 2009

L'estat del country-punk l'any 85: Fear And Whiskey dels Mekons





Fear And Whiskey
Any: 1985
Discogràfica: Sin







El Delorean de les Belles Glòries continua la seva marxa i para a mitjans dels 80. Aquella època de pentinats impossibles i de jaquetes amb ombreres va deixar un bon grapat de LP's per la història. La discussió sobre quin és el millor disc de la dècada podria passar per pels inevitables Gun's'Roses, AC/DC, Joy Division (i més tard New Order), Motötorhead, The Cure, Michael Jackson, Tom Waits, Violent Femmes, Echo And The Bunnymen... i així una quantitat enorme d'artistes. Ara toca la proposta diferent: el Fear And Whiskey dels britànics Mekons, un dels grups d'aquella època sobre els que s'hauria de posar una llum de manera permanent.

Uns pioners del country-punk
Si be molta gent el considera com l'orígen del country-punk, aquesta afirmació no es del tot correcta. Van ser dels primers en barrejar aquests dos estils, però van anar a remolc d'altres grups com The Meat Puppets (aquells que van tocar amb Nirvana a l'Unplugged) o Jason And The Scorchers. Quan va sortir Fear And Whiskey, els Mekons ja feia anys que tocaven. Les seves primeres gravacions daten de 1979, però no van tenir gaire repercussió i el grup es va quedar en Stand-by. No va ser fins una vaga de miners al Regne Unit l'any 1984 que va fer revifar el projecte i aquests punks que tocaven country van crear Fear And Whiskey, un monument a la música que a més va fer virar la música country alternativa cap a una ideologia d'esquerres. Amb lletres contundents politicament i unes melodies molt treballades, l'àlbum no deixa de sorprendre tema rere tema. Si comença tontejant amb 'Chivalry', després passa a la contundència de 'Trouble Shout Down', una crida a les armes més que clara amb una bateria que no te res a envejar a la de Sunday Bloody Sunday dels U2. Totes les cançons tenen una més que interessant barreja d'elemnts punk, com ara les guitarres molt distorsionades, amb d'altres country o folk, com ara harmòniques o violins, a més de la steel guitar. Gran cançó 'Hard To Be Human Again', probablement el millor tall de la primera meitat del disc. La segona cara és potser la més brillant del LP, i això que es difícil. Les melodies es tornen més dolces i les influències country agafen força passant per moments per sobre del punk. Menció especial mereix la melodia pop de 'Last Dance', peça mestra on les hagi, impossible de treure-te-la del cap, i és que mai una guitarra punk i un violí havien sonat igual. També és notable la versió que fan de 'Lost Highway' de Leon Payne i que serveix per tancar el disc.

El llegat de Fear And Whiskey
Si be els Mekons encara continuen en actiu (al seu myspace diuen que es troben preparant un nou disc), és molt més important la seva contribució a la història de la música. Molt grups deuen als Mekons la seva existència, com ara Uncle Tupelo i els dos grups que d'ell en van sorgir: Son Volt i Wilco, així com Bright Eyes i molts dels ara enquadrats dins de l'etiqueta americana. D'altra banda, i com ja ha quedat palès abans, els Mekons continuen en actiu amb una formació molt estable formada per Langford, Greenhalgh, Timms, Goulding, Bell, Edmonds i la baixista Sarah Corina.