30 de nov. 2009

Les noies també feien rock l'any 93: PJ Harvey - Rid Of Me





Rid Of Me
Any: 1993
Discogràfica: Island







És obvi que Polly Jean Harvey és la dama favorita del que aquí escriu, així que el recorregut per les Belles Glòries era inevitable que pàsses per la cantant amb més sex-appeal i més talent que els 90 van donar. El nostre estimat Delorean para l'any 1993 per visitar l'àlbum del contrapoder britànic a la tirania del grunge nord-americà. Rid Of Me és el segon disc de la que probablement sigui la dona més influent a l'escena alternativa mundial de la passada dècada i part de l'actual. I es que no podem oblidar el fonamental Stories from the City, Stories from the Sea que va llençar a principis de la dècada del 2000 per veure que continua viva.

A la segona va la vençuda
Després d'un debut més que brillant l'any anterior amb Dry, la Harvey torna aquest cop amb una producció de Steve Albini (el mateix que Spiderland de Slint, entre altres) i Rob Ellis per tal de demostrar que les dones tenen el seu lloc al món del rock. Des de les desgarradores veus de fons del primer tema del disc, on fa una declaració sobre sexualitat (Lick My Legs, I'm On Fire, Lick My Legs, Of Desire) fins a uns temes més romàntics, encara que només sigui a la lletra, al final del disc. La Harvey sempre ens recorda el perquè es una diva dins del món musical. Una veu poderosa, unes melodies portades des del fons del blues més brut que hom pugui imaginar-se, tot el que surt de Rid Of Me respira qualitat. Gens despreciables les melodies dissonants del violí de 'Man Size Sextet' que toca la mateixa Polly Jean. Tot s'ha de dir que la producció deixa molt poc al que no sigui el so que emana dels instruments, bàsica a més no poder, on s'arriben a sentir els amplis petats per moments. Gran entrada la de '50ft Queenie', contundent i que recorda el millor del punk-rock que es va fer a les illes britàniques a la seva bona època, amb un toc just per atansar-lo al so grunge tan de moda a la primera meitat dels 90.

Icona alternativa
Si la senyoreta Harvey ha destacat per alguna cosa és per no deixar indiferent a ningú. Capaç de sortir amb un vestit amb una imatge d'ella mateixa a l'escenari i de passar de fer àlbums durs a fer un disc de piano. Tot això és Polly Jean Harvey. Una artista complerta, una icona de les dones al món de la música, una artista que et porta a comprar un abonament d'un festival per veure-la, ja que no es prodiga massa per aquestes terres. Després del Rid Of Me, a més de continuar la seva carrera amb discos com el ja mencionat Stories..., també ha fet col•laboracions amb músics de la talla de Josh Home, membre de Kyuss, Queens Of The Stone Age i famós per les seves Desert Sessions. Per cert, no podeu deixar d'escoltar l'últim àlbum que signa PJ amb el guitarrista John Parrish i que porta per títol A Woman a Man Walked By.

1 comentari:

Marta Parés ha dit...

Actitud de cantant al nivell de Patti Smith.