9 de nov. 2009

Joan Colomo debuta en solitari



L'entrada de Joan Colomo a The Unfinished Sympathy ens va deixar un mal regust de boca. Culpa que aparegués a la mítica banda barcelonina coincidint amb el controvertit We push you pull (Subterfuge, 06). El seu nou disc, en canvi, ens ha agradat molt més i només per aquest fet, ja li donem un vot de confiança al primer disc en solitari de Colomo, també membre de La Célula Durmiente i dels respectats – i pràcticament banda de culte- Zeidun. Editat per B-core, on no es cansen de dir que “és un crack”, el disc porta per títol Contra todo pronóstico (B-core, 09) i és la darrera referència d'una discogràfica que ha portat un mes d'octubre frenètic amb els llançaments de The New Raemon, Nueva Vulcano i aquest debut de Joan Colomo. El cert és que el primer senzill del disc, “Todo es tan jodidamente relativo”, ens ha deixat bastant freds però ens ha demostrat que Colomo no ha buscat fer-ho fàcil i sí experimentar amb diversos gèneres musicals mentre busca ambients canviants, un fet que ja escoltàvem a la Célula Durmiente. Molt més ens ha agradat el cabaret en català que hem escoltat al seu myspace i que porta per nom “El camí”. Esperem doncs, escoltar sencer el primer disc de Colomo què, per cert, ha gravat amb Narcís Prats ( La Célula Durmiente), Xavi García (Zeidun i Els Surfin' Sirles), Dani Navarrera (Luna Roja, Panorámica), Marçal Calvet (Orquestra de Sant Celoni, Mumusic Circus) i Inés Mtz. de Albornoz ( de la Célula Durmiente i companya d'en Colomo).