20 de nov. 2009

Follong amb en Fuentes


Al GentNormal ens apassiona la radio. No us enganyarem, treballar dins món de la comunicació per alguns és molt emocionant, un no parar: rodes de premsa, successos, visites al parlament, viatges entre setmana... Però per d'altres, els periodistes menys afortunats (que en tenim un parell a la redacció, o tres, o quatre) la radio és la que ens acompanya a aquelles persones normals que ens passem les hores, els dies i els mesos davant de l'ordinador. Per això, quan trobem notícies sobre la radio intentem estar una mica al (l)loro. La darrera -i primera d'aquesta estimada plana web- ens la dona en Manel Fuentes, un periodista que amb molts cèntims i que encara en vol més.
El periodista Manel Fuentes és conegut per tres grans fites en aquest país: La primera va ser el premi a entrevistador amb menys punch i més ensabonaire de la història de la televisió estatal. Encara recordem aquell infaustes nits de diumenge a Tele5, aquelles fel·lacions en forma de preguntes -quevolenser- enginyoses a gent com Pau Gasol (mandra), Estopa (molta mandra) o el Princep Felip (mandra infinita). Un cop l'audiència va adonar-se que les entrevistes pilota -recordem que en Fuentes havia començat amb el mestre Puyal, llavors seria la bimba- no servien ni com a divertimento per a pacients de l'insomni, va acabar marxant al Caiga Quien Caiga.
Programa de culte a la televisió argentina, Fuentes ràpidament es va carregar (i aquí la segona fita) el to políticament incorrecte que li havia inculcat El Gran Wyoming a l'espai de la cadena amiga. Val que havia perdut col·laboradors de luxe com en Tonino o el Carbonell però vaja, no pots provar de ser mínimament outsider mentre se't veu tant el llautó de la correcció.

Però els catalans som així, i quan algú cau en gràcia del poder ho té tot guanyat. I no ens enganyem, si algú cau bé al poder d'aquest país va ser el bo d'en Manel Fuentes. Fitxatge estrella de Catalunya Radio fa un parell de temporades, les males llengües diuen que del seu cervell van sortir les ordres de fer-li el llit a en Toni Bassas. I aquí si que ens va tocar clarament la moral, al Bassas no se'l toca, o sí. Amb el gran periodista desterrat a NYC, Fuentes ha tardat un any en aconseguir -eps, tercera fita- l'espai que ocupava l'expresentador del Tres Pics i Repicó , l'exitós: El matí de Catalunya Radio. A hores d'ara, i com era d'esperar, el bimba oficial del partit que governa el país està aconseguint baixar l'audiència d'un programa històric de la radio catalana. Normal si escoltem als seus competidors: Jordi Basté i Jordi Duran.

Si heu arribat fins aquí després del totxo és perquè en Manel Fuentes us cau tant malament com a un servidor. Només per aquest motiu us mereixeu conèixer la noètica que ha servit d'excusa per escriure aquesta entrada. Resulta que avui s'ha fet pública una carta del comitè d'empresa de Catalunya Radio on demanen a en Manel que no presenti el programa d'Antena 3, Pánico en el Plató. Segons hem pogut llegir a la missiva, els representats dels treballadors de la radio pública pensen que és un programa “frívol" i "emmarcat en la programació escombraria de la cadena".

La carta comença amb un inequívoc "Manel, no entenem per què ho fas" i va ràpidament per feina: “Creiem que la col·laboració del presentador de Catalunya Ràdio en aquest programa li farà perdre credibilitat davant l’audiència de Catalunya Ràdio, i a més, li restarà potencial per fer país a l’emissora de la ràdio pública de Catalunya". Per si això no fos prou cop de puny a l'estomac del bimba, li etziben un ganxo de d'esquerres allà on fa mal: “Nosaltres sí que ens estimem la casa i tenim voluntat de servir-la”.

Aquesta carta, ja no només al món de la comunicació, sinó a qualsevol empresa en general hauria de portar molta cua. Penseu que és una reprimenda pública al nen bonic de la cadena feta des dels treballadors de Catalunya Radio. Per cert, el comitè d'empresa acaba la carta amb una sentència inapel·lable: “La credibilitat no es guanya ni es perd imitant en Núñez, sinó treballant-la dia a dia".

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No oblidem tampoc la seva faceta de "fan número 1 a Espanya de Bruce Springsteen".
No se com s'ho va fer per entrevistar-lo però per fer el que va fer prefereixo veure entrevsites americanes pel youtube.
I què dir del seu grup tribut?
Per cantar s'ha de saber afinar, no serveix fer el pallaso com feia ell fins fa poquet....
També em consta que entra als concerts sense fer cua...
En fi, algun dia se li acabarà el xollo suposo...

JG ha dit...

Ja tio, i l'entrevista que els va fer als U2 quan van venir al Camp Nou tela, també.
Segur que en Bono no s'havia trobat un periodista més babós i pilota a la vida

mireia ha dit...

No entenc aquest odi vostre contra Manel Fuentes, de babosos Catalunya n'està ple i no crec que el Fuentes sigui el pitjor! en fi, q cadascú té les seves mànies, però jo abans odiaria l'Espàrtac, que per ser no és ni babos, de lo sosainas q és el tio!
moltíssimes felicitats pel blog, molt xulu!

JoanXa ha dit...

Gràcies pel comentari Mireia :D
Sí, el Fuentes és una de les nostres manies. Però no l'Espartac!!!! Som fans del Divendres!!!!

Lluís Huedo ha dit...

Jo soc fan de'n Toño de la Cruz, la resta són aprenents!
Mania gran: el Sr. Cuní, i li dic senyor per dir algo.

isabel de sabadell :) ha dit...

El 'Divendres'? osti nois, alguns de vosaltres debeu treballar a El Terrat com a mínim! perquè dir que t'agrada 'Divendres' només es pot dir per compromís. és de lo pijtor que fan a Tv3 en molts anys. patètic!!!