18 de nov. 2009

Especial Primavera Club 2009 (II - Highlights 1)


Dins del Cartell d'enguany, hi ha molts grups destacables, aquí s'intentarà destacar aquells considerats no caps de cartell però que són igualment imperdibles. D'entre ells sortiran les revelacions i sorpreses del festival.

(ve de PART I)

Per ordre rigorosament no alfabètic, Health (a la foto) son els primers a destacar. En disc poden agradar més o menys, i tot i poder espantar als no iniciats, el directe d'aquest trio de Los Angeles és tan sorprenent com ho son les seves composicions: espasmòdiques i arrebatadores, com ja varen demostrar-ho al la edició del 2007 del Primavera Sound. Ara, amb nou disc, Get Color (OVEPUMP UNITED/CITYSLANG/POP FRENZY, 2009), portaran la seva idea de grup a consolidar-se. Health és una aposta segura.

Un altre grup sorprenent en directe són Za!. Ja han triomfat a festivals com el Sant Feliu Fest, el Tanned Tin o el Sónar, a aquest darrer a mitges amb Nisei, i és que l'espiral abrumadora i l'energia que desprenen són captivadores, afegim-hi un toc d'humor absurd com la titulació del seu segon disc: Macumba o muerte (acuarela, gandula, 2009), i en treiem un grup barceloní (bé, venen de terrassa i Castellar del Vallès, també) que juga amb free jazz i ritmes africans, amb el comú de la improvisació i experimentació en les seves estructures. Un diamant en brut de casa nostra. Això sí, no són aptes per aquells que no toleren volums alts i/o sorolls descontrolats.



Tal com un diu Za, diu Zs (a la fotografia). Aquests són difícils d'explicar amb normalitat, així que no intentaré fer-ho normalment. Zs és una burrada de free jazz, ruidismo, experimentació, i acorralament de la ment provinent de la contrada més artie del barri més alternatiu de Brooklyn a NY. És una patada insolent al desenvolupament musical predefinit a força de successions, als estàndards socials que suposen: des de fer cançons d'un escàs minut als vint-i-escaix minuts, a tronadores cançons en que sembla que l'objectiu sigui impossibilitar l'oient acabar-les d'escoltar. En definitiva, s'ha de veure per saber que significa realment Zs, ja que encara mai han tocat a a l'estat espanyol. Zs és amb tota seguretat la aposta més arriscada i més llaminera d'aquest Primavera Club, que, segurament per a molts dels qui hi assisteixin, serà vara de mesura per a la resta de concerts. Un vídeo per il·lustrar-ho.

Canviant de terç: Beach House tornen a Barcelona després d'un any aproximadament. Provinents de Baltimore (USA), Beach House practiquen una música ambiental i pseudo lo-fi amb aires retro i amb veu femenina al cap davant, i si bé en l'actuació que varen fer a La [2] de Barcelona no va ser res de l'altre món, ara, un any d'actuacions després, és més que possible que realitzin un dels concerts a destacar d'aquesta edició.

Sorgits de la banda Healthcontrol, Atención Tsunami són l'au fènix (una rara avis) que en recull les cendres per reformar-se en una banda indie estranya i de difícil catalogació. Arriben des de Madrid i val més la pena parlar d'influències que tagejar-los a base de mots que en la seva unió no tenen per què donar Atención Tsunami. Aquestes influències van des de Standstill, Rosvita i algun grup inditrònic que funcioni sense electrònica i que recordi al Madrid dels '80, això sí, sempre des d'un punt de vista contemporani.



Furguson (que no Ferguson) són una jove banda (com es pot veure a la foto) de Gurb de post punk - post hardcore que han sorprès i sacsejat a tot aquell que els ha vist en directe, això els ha dut a, per exemple, tancar una nit de l'últim Sant Feliu Fest o estar al Fòrum dins el BAM. Són incorregiblement enèrgics i impossibiliten veure el concert impassible, obliguen, fins i tot, a fer ballar, per poc que sigui, als més freds. El seu primer disc, auto editat, es pot descarregar al seu myspace, el segon en breu l'editarà La Castanya.

El torn és per Cass McCombs. Aquest homenet és de Baltimore, tot i que no ho sembla, ja que no hi ha restes dels seus contemporanis que estan sacsejant la modernitat (llegeixi's Animal Collective, Ponytail, Dan Deacon o Teeth Mountain entre d'altres), ell prefereix retirar-se en un pop de baixes pulsacions empotrat als '50, per fer concerts per assistents amb tirants i armilla. Pot ser que hagi sigut eclipsat per la explosió que ha sofert Baltimore, però del cert és que no han sigut notòries les composicions que ha fet fins a aquest Catacombs (Domino, 2009) on ha implosionat deixant una bruma que ha anat calant fins arribar a aquest Primavera on s'espera que es col·loqui entre els destacats de la present edició.

Cymbals eat guitars són el toc pop folk per a tots els públics que camina a mig camí entre el ball i la contemplació. És potser, el grup més pillat pels pèls d'aquesta selecció, ja que a l'únic concert que he assistit d'ells, em varen deixar un gust agre-dolç a la boca, i no per falta de reproduccions del seu disc Why There are Mountains (auto editat, 2009), que és un formidable disc, sinó per què el concert al que vaig assistir no varen saber transmetre ni la intensitat de les cançons mogudes ni les textures i detalls de les més elaborades, al seu favor, però, haig de dir que allò va ser al festival Pitchfork, el pitjor festival que he vist mai a la meva vida en qualitat sonora, així doncs, considero que es mereixen una altra oportunitat. I sí, ho sé, no estic parlant del grup: doncs dir que agradaran, si fan un bon concert no només a l'espectador mig, sinó a tothom.


PART I · PART III · PART IV