18 de nov. 2009

Especial Primavera Club 2009 (I - Introducció)


Nova edició del que era el germà petit del Primavera Sound: el Primavera Club. Dic era ja que aquest festival ja té la solidesa pròpia per emancipar-se, d’una vegada per totes, del Sound. Ja se’l podia considerar així l’any passat, però aquest any s’ha incrementat la distància. Qui hagi seguit de temps ençà el recorregut que ha fet el festival podrà veure clarament que aquesta és l’aposta més personal del col·lectiu organitzador, això es denota sobretot en l’evolució que ha sofert, any darrere any, el Club.

Aquest 2009 el Primavera Club es planta a Madrid (per 2n cop) i a Barcelona amb una disposició inaudita en els referents festivalers de l’estat. Tot sorgeix, segons l’organització, de l’increment del lloguer de l’Auditori del Fòrum -lloc on tenia el camp base el Primavera Club fins ara-, cosa que ha dut l’organització a buscar una solució pel seu festival més immediat. El resultat ha sigut una selecció de 8 sales d’ambdues ciutats. Això proposa una experiència nova en el terreny de festivals, apropant-se però guardant les distàncies amb el SXSW d’Austin. Proposa un recorregut únic per a cada participant del que serà la gimcana de la música, i això és tot un risc. Personalment sóc de l’opinió que és un avenç en la matèria i que tot risc a fallida recau, pràcticament, en l’usuari, en l’oient.

Des de l'organització ja han comentat més d'una vegada que el que els agradaria és que la gent es deixés endur veient coses que no coneixen o que no han vist en aquestes condicions, per què clar, tot el que es veurà distanciarà molt també, dels festivals convencionals, ja que hom veurà els caps de cartell a una sala i no a un macroescenari cervecero a l'aire lliure.

Quan dic risc a fallida em refereixo al mal enfocament del que serà el festival, a una predisposició errònia amb la sintonia del mateix, i això, al detall, pot ser dut a terme per diversos factors a tenir en compte: fer una gimcana per la ciutat de Barcelona de sala en sala significa molt de transport, molt metro, molt caminar, significa perdre temps desplaçant-se d'un concert a l'altre, amb les seves pauses per menjar, etc. Això pot repercutir no només en allò evident, si no en per exemple, la separació dels espectadors a l'hora d'anar a un concert, o el redimir-se a pagar les cerveses a preu de sala sabent que hi ha bars al costat amb un preu molt més baix, perquè el temps és temps; a carretejar abrics (desembre és desembre) a munt i a baix (i els discos!), una hora amb l'abric sota del braç per sortir i tornar-se'l a posar per enfilar rumb a una altra sala. Significa arriscar-se a trobar-se una sala plena.

Però és que això és el joc, és una gimcana, demana preparació, demana fer-se una ruta, demana sacrificar un concert, i, sobretot, sacrificar la comoditat de seure al Fòrum i que vagin passant un grup darrere l’altre. Aquí el públic no pot ser passiu, és part fonamental, i mai tan ben emprada la paraula, ha de ser, imperativament, un espectador actiu.
És per això que dic que el risc a fallida de la experiència recau pràcticament tot sobre l’espectador.

Aquesta és la llaminadura dels organitzadors del Primavera. Prendre la ciutat quasi com un joc de rol. Tampoc ens pot agafar de gaire sorpresa, això ja ho havien dit. Bé, dit no és la paraula, però ja havien fet temptatives, ja havien fet un escenari del Primavera Sound gratuït al Parc Joan Miró, ja havien portat el Primavera al Metro, ja han portat el primavera al llarg de tot l’any amb els concerts que regalen a la [2] d’Apolo. Ja ens han ensenyat que els agrada jugar, amb els de l’ATP, amb els de Pitchfork, o com han fet aquest novembre, amb els seus companys del Tanned Tin.

Aquest és el Primavera Club que ens depara aquest any, i amb l'ànim de fer-me l'entès en matèria, i de publicar per publicar, he preparat aquest especial Primavera Club 2009 on detallaré el que són els hightlights per mi.
Penseu que no és tant gratuïta aquesta publicació, puc caure en el meu propi parany si gaire gent (normal) em fa cas i provoca sold outs a tots els concerts que penso assistir. Però m'agrada aquest tipus de risc (per això assisteixo a aquest festival).
Doncs, benvinguts.

Per desenvolupar aquesta tasca, l'he preparat en quatre parts: la primera, la que heu acabat de llegir, si és que no heu anat directament a aquest paràgraf.
La segona: la primera meitat dels grups destacats i la tercera: la segona meitat dels mateixos. Ja per acabar proposaré un recorregut lògic i possible per veure el bo i millor del festival. Tot això, aquí, per entregues, com els bons fascicles que es promocionaran el mes que ve.

pd: s'aconsella/recomana escoltar aquesta llista de l'spotify durant la lectura.

PART II · PART III · PART IV