14 de nov. 2009

Emeralds al bar Switch (12/11/2009)


Mark McGuire, Steve Hauschildt i Stellar Om Source al bar Switch
Dijous 12/11/09, 21:00, 5€
Darrerament el Drone ha guanyat adeptes i presència als mitjans especialitzats però, com no, a altres llocs que no són l'Estat Espanyol. Aquest dijous en visitaven un dels abanderats del gènere, Emeralds, però no ho feien com a grup. Del trio de Ohio només en varen venir dos: Mark McGuire i Steve Hauschildt acompanyats per Stellar Om Source i aquests dos no varen tocar junts si no separats, el de dijous era un triple concert de songwriters.

L’antic bar Gusto, ara anomenat Switch, és un petit i peculiar bar de Gràcia. El terra és tot d’aquella escuma que està tant de moda ara als parcs públics infantils, aquells que es posen per a que els nens no es pelin els genolls, no fos cas que es matessin o tinguessin un trauma per pelar-se els genolls, bé això entra ja al tema del sobreproteccionisme patriarcal de l’estat i jo estava parlant d’un bar, ben mirat pot ser el varen posar per amortir les caigudes per causes etíliques o volades d’olla per concerts tals com el de dijous, causes molt probables si seguim analitzant el bar. La porta d’entrada és difícil de distingir, tota pintada i sense denotacions de porta, per dins totes les parets i sostre també estan empapelat's amb motius lineals com branques i ocellets en blanc i negre. Tot un búnquer.
A aquest ambient se l’hi ha de sumar el drone. Un gènere en expansió i amb voluntat marginal, la base és produir sons de freqüències monòtones i majoritàriament greus, repeticions i loops a la sortida de sintetitzadors, pedals i pedals modulant el so extret de fonts de so més que variables, també de guitarres. Els agrada publicar en cintes de cassette i/o en vinil, les portades acostumen a ser collage o fotografies mal exposades i molt sovint utilitzen motius pseudo religiosos o meditatius.
Emeralds és un grup de drone amb una productivitat inversemblant, treuen més discs a l’any que concerts donen, però no tant sols això, si no que els seus tres components no es deuen satisfer suficientment amb la banda així que, al marge d’Emeralds, publíquen i publíquen fins tenir una de les discografies més extenses que conec. La raó prové de que els seus concerts són, en gran part, jams d’improvisació.
A les 22h, una hora tard, el Switch obria portes i el públic, una vintena, esperava deixar-se enlluernar pel grup de Ohio que encara no havia trepitjat terres espanyoles (a part del concert del dia anterior a Madrid). Va començar Mark McGuire. Guitarra en mà i armat de pedals. Va anar construint, capa darrera capa, un discurs abstracte molt suggerent. La cançó anava desenvolupant-se segons anava afegint o traient loops fent-la així inatrapapble, imprevisible que a l’hora era un fil conductor excel·lent per deixar-se emportar pels seus ritmes de guitarra canviants i melòdicament profuns, i això en un paquet d’un quart d’hora. Com sembla marca de la casa, Mark McGuire va fer un sol tema.
A continuació va tocar Stellar Om Source. La Ocean Woman es va disposar als teclats, no us enganyeu, a uns teclats modulats, envoltats de pedals, uns teclats no convencionals. Igual que que McGuire va fer un sol tema, també d’uns 15 minuts (ull! estan mesurats a ull!), la diferència amb McGuire va estar en l’arrel de la música, la dronera etèria i mística que parteix de la immensitat de l’oceà com a font de vida va resultar que estava encara perduda a les profunditats marines sense veure cap far. Estava a l’altre costat de la línia drone, no a la de ‘m’expresso així perquè així em surt’, si no a la ‘m’han dit que això mola’, i tot i no fer-ho malament, tenia aquell què que la feia poc veraç. No cal dir que no vaig entrar gens ni mica a la seva proposta, amb Steve Hauschildt, en canvi, va ser el mateix.

Vet aquí la contradicció: si fent el mateix, jugant amb els teclats i rodalies, esdevenint d’una immensitat blava, digues-n’hi mar digues-n’hi cel, l’ambient que creava era molt més interessant. Allò que estava creant era creïble. Em va costar entrar, bé, ens va costar entrar (érem pocs i en concerts així, o entra tothom o tothom es queda fora), i en quant les veus del públic es varen anar apagant em vaig anar endinsant, com els que havien parlat, fins al punt de perdre el món de vista. Només va durar uns segons, com a molt uns minuts, i de seguida la melodia es va anar apagant suaument acomiadant-se de l’aire de Barcelona.
Un cop més com fes Ducktails aquí mateix el drone al Switch, o al Gusto, equival a un tema de 15 minuts, i això amb McGuire i Hauschildt va crear és més ganes de veure Emeralds a ple rendiment, veure’ls tots tres donant-ho tot pel moment.

myspace Stellar Om Source
myspace ducktails