23 de nov. 2009

Els frikis del 66: The Mothers Of Invention - Freak Out!






The Mothers Of Invention
Freak Out!
Any:1966
Discogràfica: Verve






El viatge de les Belles Glòries continua i fa parada un altre cop a l'any 1966. Si abans va ser l'àcid rock dels The 13th Floor Elevators, ara toca l'escena freak californiana i per fer-ho, res millor que visitar al tiet Zappa i el seu grup The Mothers of Invention, autors del impossible/impressionant Freak Out! Possiblement el millor disc dels Mothers i el primer d'una trajectòria pràcticament infinita, la de Frank Zappa, possiblement l'home amb més discs i d'estils més diferents que hi ha al món.

El dia de la mare
D'aquí ve el nom del grup. Tot i que originalment eren simplement això, The Mothers, els productors van veure com podria aixecar suspicàcies i veien el material que tenien entre les mans (el segon àlbum doble de la història del rock; el primer va ser el Blonde on Blonde de Dylan) van veure que eren les mares de la invenció. Tot LP proposa un canvi de xip respecte a la resta del que es feia al moment. Des de cançons protesta com 'Who are the brain police?' a la conya marinera de 'Go cry on someone else's shoulder', paròdia de les típiques cançons d'amor de l'època o 'It can't happen here', que comença amb una conya de pop vocal a capella. Tot el que hi ha destil•la el geni compositiu de Zappa. Gran quantitat d'instruments, tots tractats amb una gran delicadesa (que gran que és el xilòfon de 'Wowie Zowie') i unes combinacions vocals impossibles, buscant la paròdia de l'èxit comercial. Cada cançó tracta un tema concret, posades totes al servei d'un concepte, l'àlbum. Precisament, la quarta cara del vinil està destinada a un sol tema, 'The return of the son of Moster Magnet', una acumulació de sons sense sentit aparent de més de 12 minuts. Només una cosa queda a dir de la gravació d'aquest àlbum, i es que el senyor Zappa es va presentar a l'estudi amb tot escrit amb partitures, cosa gens habitual en el mon del rock, per tal de que els músics sabessin perfectament que havien de tocar. Això va ser una constant al llarg de la seva carrera.

Una llarga trajectòria
Fran Zappa era un un geni, només cal mirar la seva primera actuació musical a la tele, on tocava una bicicleta!!!!! i per acompanyar-lo va portar unes partires a l'orquestra del programa. A més de ser un geni compositiu (va fer música de tot tipus d'estils, fins i tot per oquestra), els seus concerts eren un show d'humor i d'una qualitat musical enorme. I entre disc i disc, també va tenir temps de dirigir pel•lícules com ara Baby Snakes, feta amb stop-motion i ninos de plastilina. Actualment dos dels seus fills, Ahmet i Dwzeel (també va tenir dues filles, Diva i Moon Unit), es dediquen a recórrer el món amb el show Zappa Plays Zappa, tocant les cançons del seu pare amb alguns dels membres de les seves formacions.

1 comentari:

Aurora Mora ha dit...

"Frank Zappa, possiblement l'home amb més discs i d'estils més diferents que hi ha al món", i tant! Jo me la vaig baixar en la Campus Party del 2008 i crec que encara no l'he escoltada sencera!!!