20 de nov. 2009

2012

2012
Director: Roland Emmerich
Any: 2009
Distribuidora: Sony Pictures
Els maies no van preveure 158 minuts d'explosions, tsunamis i terratrèmols via Hollywood. Això és el que ens depara el final del món segons Roland Emmerich (Godzilla o Independence Day), efectes especials, patriotisme i una trama previsible, trepidant però poc original.

L'any 2012 i una de les teories interpretatives del calendari maia, donen com a fruit una d'aquelles pel.licules made in america que tant agraden a la immensa part de la població. El sol pateix unes grans tempestes solars, això fa que els "neutrinos" (soc de lletres) provoquin reaccions físiques al nucli de la terra i aquest s'escalfi i tot acabi esclatant. Un èxit segur a taquilla, el que "importa" és al·lucinar amb les meravelles digitals, contemplar com el món i totes les icones arquitectòniques de les grans ciutats es desfan en mil trocets i milions de persones moren.

Sorprenentment, el pes de gran part de la trama el porta John Cusack (Alta Fidelidad, Como ser John Malkovich), un bon actor amb bons papers a la seva filmografia, però que recau en els vicis de Con Air i torna a fer d'heroi involuntari, això si aquest cop en el rol de pare "no sense els meus fills". L'altre mascle alfa de 2012 en el paper de científic per la Casa Blanca és Chiwetel Ejiofor (no m'ho he inventat), que després de forces treballs com a secundari (American Gangster, Plan Oculto) comença a veure els fruits de les seves correctes interpretacions.

Cada any els cines reben una gran superproducció on tot se'n va a norris, el 2008 - El dia que la tierra se detuvo (potser ens exterminen els aliens), 2007 - Soy Leyenda (ens extermina un virus, però tenim a Will Smith per arreglar-ho tot), 2006 - Apocalypto (s'exterminaven entre ells), 2005 - La guerra de los mundos (un altre cop aliens), 2004 - El dia después de mañana (ens extermina el canvi climàtic), així cada any... El morbo de veure que la humanitat desapareix és una fon inacabable d'excuses per omplir els cines.

Filant una mica més prim, el genere de cine catastròfic és un filó per Hollywood des de sempre. Potser abans els personatges tenien més força i els guions no es podien recolzar tant en la màgia de la tècnica, però la idea de veure com l'establert desapareix o corre perill, era igual d'atractiva que ara. Dins d'aquest genere trobem dos grans subgèneres, desastres naturals: Volcans (El dia del fin del mundo (1980), Un pueblo llamado Dante's Peak (1997)), incendis (El coloso en llamas (1974)), terratrèmols (Terremoto (1974)), huracans (Twister (1996)), meteorits (Armaggedon i Deep Impact (1998)), etc... I desastres (a seques), on anem dels avions (Aeropuerto (1970)) fins als animals agresius (Tiburón (1974)).
Si hi ha mort i destrucció no provocada per l'home és una catàstrofe...

2012 no enganya a ningú, trobes el que anuncia. Dues hores llargues per menjar crispetes i poder anar al lavabo o la cuina en qualsevol moment, que segur que quan tornem encara quedarà alguna cosa per trencar.

Genere: Acció
Nacionalitat: Estats Units
Any: 2009
Duració: 158 min
Director: Roland Emmerich
Guió: Harald Kloser i Roland Emmerich
Actors: John Cusack, Amanda Peet, Chiwetel Ejiofor
Thandie Newton, Oliver Platt, Woody Harrelson

Enllaços d'interès:
Web oficial
Fitxa completa